Castells, els pressupostos i la desafecció

Divendres el conseller Castells va fer entrega al Parlament de Catalunya del projecte de llei de pressupostos per al 2010. Com ja va sent de costum, un document entregat en un llapis de memòria. Ara als pressupostos entren en fase de debat i aprovació entre grups del parlament.

Després de fer l’entrega al president del parlament, Ernest Benach, el conseller Castells ha fet la roda de premsa protocol·lària. Ha explicat que els pressupostos s’inscriuen en un context de crisi financera i de recessió que els afecten clarament. Durant l’explicació ha donat un ball de xifres que em maregen, perquè arriba un moment que no saps a qui creure. Que si la previsió d’atur es positiva perquè creixerà però no tan com es creia, que s’hi l’endeutament serà superior, però que després el recuperarem… en fi!

Presento aquest post més que res per parlar de la figura del conseller. El conseller Castells és militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) – Partido Socialista Obrero Español (PSOE). Amb aquesta petita pista tothom podria encasellar aquest polític. Però Antoni Castells, és un d’aquells polítics especials, com ho han estat fins ara Pasqual Maragall, Ernest Benach, Josep Piqué. No voldria defensar a capa i espasa l’actuació d’aquests polítics, perquè com va sent de costum, majoritàriament és indefensable. Em vull fixar amb el seu caràcter. Sovint he tingut l’oportunitat, per sorpresa, de saludar diferents polítics. Entre ells Pasqual Maragall, Josep Piqué, Antoni Castells, Miquel Iceta, Artur Mas, etc… En tres d’ells he trobat una calidesa que ens els altres he trobat. Una calidesa en les paraules i en el tracte, un tracte més humà i de sentir-me escoltat. Amb això m’he fixat alhora de valorar els polítics que he conegut. Entre ells Antoni Castells. Un home, que se li poden criticar moltes coses (políticament) però sempre farà un esforç per entendre’t.

Si la majoria de polítics del país tinguessin la vessant humana que tenen o tenien aquests polítics hauríem sortit guanyant. No tant com voldríem però algo si.

Jordi Crisol

Badalona, Països Catalans

Filed under: Genereal, Política, economia , catalunya, espanya política, Política, progrés, psoe

Nota:L’advocat de l’estat recorrerà totes les consultes del 13D

L’Advocacia de l’Estat recorrerà una a una totes les consultes d’autodeterminació que puguin posar en marxa els municipis catalans, tal com va fer al setembre amb el referèndum organitzat per l’Ajuntament d’Arenys de Munt (Barcelona), segons han informat fonts de l’Executiu.

La Coordinadora que aglutina els promotors d’aquestes iniciatives va anunciar recentment que 115 municipis catalans tenen en marxa processos de convocatòria de consultes sobre la independència de Catalunya, que tindrien lloc el proper 13 de desembre.

Les fonts de l’Executiu han considerat lògic que l’Advocacia de l’Estat actuï com va fer a Arenys de Munt.

Font: el Economista.

Filed under: Genereal, Política, arenys de munt, independència, referendum , arenys de munt, catalunya, espanya política, estat espanyol, independència, referèndum d'autodeterminació

Àgora entrevista a José Zaragoza [PSC-PSOE]

Us deixo en aquest post un video de 8 minuts que presenta l’entrevista que va fer el programa Àgora a José Zaragoza, secretari d’Organització i Finances del PSC-PSOE.

L’entrevista completa la trobareu al 3alaCarta

Filed under: Genereal, Política, territori, urbanització , alcalde, catalunya, espanya política, Política, psoe, requalificació, territori

Marina Badalona [i... Badalona]

En castellà diuen que “cuando el río suena, agua lleva”.

Aquesta ultima setmana hem assistit al desmantellament del recentment batejat com “l’oasi català” per ordre del flamant jutge de l’audiència espanyola Baltasar Garzón. Han caigut en mans de la justícia noms  distingits de la dreta burgesa catalana com Prenafeta i Alavedra i també, com dirien els socialistes; fills del poble, de la terra, com Bartumeu Muñoz entre d’altres per blanqueig de diners, malversació de fons públics, etc…

El mateix dimarts, la missiva judicial apuntava a Badalona com a següent municipi a caure. Fins a dia d’avui sembla que l’Ajuntament d’aquesta ciutat ha encaixat amb certa flexibilitat els requeriments judicials rebuts.

Però a Badalona, si més no als seus polítics se’ls gira feina. Un tal Ruiz, de nom Juan Felipe està al punt de mira del jutge i alhora de la classe política badalonina. El flamant jutge ha dictat un auto en el qual explica que “Badalona Building Waterfront, S.L., (de la qual Juan Felipe Ruiz era conseller) va comprar a Marina Badalona, S.A., (de la qual Juan Felipe Ruiz era conseller delegat),  un solar que va vendre després, convenientment revaloritzat.”[1]

Alerta! Eh! No és intel·ligent ni res aquest Juan Felipe. Diuen que era el contacte Luís Garcia, conegut ara ja popularment per Luiggi , a Badalona.

Mentrestant aquí a Badalona, no passa res! Oi Serra? L’alcalde s’ha limitat a fer quatre comunicats en paper per tranquil·litzar als treballadors de l’ajuntament i acontentar als mitjans. Així com demanar, això si, molt educadament la dimissió de Juan Felipe Ruiz. Segurament, l’il·lustre alcalde Jordi Serra deu estar fet un sac de nervis però no es pot permetre portar el timó de banda a banda. La societat en general té el deure d’exigir-li paraules i fets. L’ajuntament de Badalona no només ha de demanar mitjançant un comunicat la dimissió de Juan Felipe Ruiz, sinó que el seu màxim representant, l’alcalde ha de sortir públicament i exigir-li la dimissió i exigir-ne el seu processament judicial. Així com també hauria de convocar una comissió d’investigació per treure a la llum totes les operacions fetes per Marina Badalona.

Potser l’alcalde, com que també té les funcions de regidor d’Urbanisme té massa feina… Senyor Serra:  acumular càrrecs no és sa, ni per la salut ni per la democràcia.

I com a Gramenet, segur que hi ha responsabilitats polítiques, i aquestes s’han d’assumir.

Jordi Crisol

Badalona, Països Catalans

---

[1] Extret del bloc: Hospitabulis. En dues o tres línies ha resumit el que a molta gent li costa entendre.

 



Filed under: Genereal, Política, patrimoni històric i cultural badalona, territori, urbanització , ajuntament, alcalde, badalona, cas pretoria, corrupció, marina Badalona, PSOE Badalona, requalificació, territori, urbanització

Video [explicatiu] de la trama socialista

Video que explica des d’un punt de vista subjectiu la trama socialista a Catalunya. Jo diria que el seu director és David Madí. Jajajaja.

És curiós de veure, però no crec que tot sigui veritat.

 

Filed under: Uncategorized

La conveniència o no del desdoblament de la B-500 amb o sense peatge.

No tinc arguments per poder criticar la imposició del mot desdoblament en front a l’acció de “fer un túnel”, perforar una muntanya, penetrar la muntanya, etc.. És correcte, si, perquè la carretera B-500 ja existeix. L’IEC hi donaria el seu beneplàcit. Queda molt més bonic parlar de desdoblar carreteres que fer túnels, que hi farem. La decisió està presa i adjudicada. Així ho indica el DOGC número 5414 del dia 06/07/09.

Sóc dels que defensa que el barcelonès nord i el baix maresme ha de tenir una sortida clara cap a la Catalunya interior sense dependre de les vies d’escapament Barcelonines. El que no entenc són els arguments que dóna el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per fer d’aquesta nova via, una via de peatge. Segons Nadal, els estudis de mobilitat indiquen que si el túnel de la B-500 es gratuït, aquest es col•lapsaria, i si fos de peatge, la mobilitat a través del túnel es reduiria entre un 30 i/o 40%. El senyor Nadal i els seus estadistes no s’han plantejat comparar dades amb altres túnels existents a l’àrea metropolitana de Barcelona? Només un exemple! El túnel de Vallvidrera és de peatge i les estadístiques indiquen que té un alt percentatge de col•lapse. Cada dos per tres , cada matí aquest túnel sucumbeix al col•lapse. Per tan, així d’entrada ja hauríem desmuntat el primer argument al qual la Generalitat es refereix per imposar una via de peatge més al nostre país.

Per altra banda, hi ha la pròpia construcció d’un túnel, que faria estalviar als conductors una mitja hora de viatge. Abans d’explorar la construcció d’un túnel d’aquestes característiques caldria explorar altres vies de comunicació existents que només s’haurien de potenciar. Actualment l’enllaç més ràpid de les ciutats del Barcelonès Nord i el Baix Maresme amb la via de comunicació Vallès –Osona – Ripollès, és a dir, la C-17 es fa de manera més usual a través de la ronda de dalt i l’AP-7, amb la qual cosa sinó vols perdre temps al entrar a la ciutat de Barcelona estàs obligat a pagar un peatge. D’altres ciutadans es decanten per utilitzar la B-500 (Carretera de la Conreria) per enllaçar amb la C-17 a Mollet. Això suposa fer diàriament una quantitat de corbes considerable. Una altra opció a valorar seria l’inexistent eix Badalona – Mataró – Granollers, que amb una millora substancials de les infraestructures de comunicació seria possible la seva realització.

Malgrat tot cal tenir en compte la importància social i econòmica que té una zona com la del Barcelonès nord i Baix Maresme amb la resta del país. Malgrat podria trobar molts arguments ambientals que em farien oposar a la construcció de la via, crec que la construcció d’aquest túnel afavorirà no només al agents econòmics de la ciutat sinó que també farà millorar la mobilitat dels ciutadans d’aquestes zones. Sóc conscient que foradar la Conreria suposarà un impacte ambiental important, però és necessari. Ara només cal veure si el projecte de construcció del túnel anirà acompanyat amb un bon desplegament de la xarxa de transports públics entre els dos vallesos i el barcelonès nord i el baix maresme.

Jordi Crisol

Badalona, Països Catalans

Filed under: Badalona a barris, Política, territori, urbanització, vida , badalona, Generalitat, transports

Rubalcaba s’equivoca, no és Otegui, sinó Anglada.

Seguia aquests dies amb força incredulitat tot el muntatge judicial en contra l’entorn abertzale que Garzón i Rubalcaba han promocionat. Les detencions fetes a les dependències del sindicat LAB a Donosti són totalment arbitràries. En aquesta línea també anaven les declaracions de diferents dirigents europeus, com de la diputada al Bundestag i portaveu de la política interior del Die Linke, Ulla Jelpke; on en una nota de premsa afirmava que: “les autoritats de la UE promouen les mesures que persegueixen l’esquerra basca, incloent-hi Batasuna i d’altres organitzacions no armades en les seves llistes antiterroristes deixant-les com a simple peces de caça”.

Un o dos dies després a la successió dels fets, un dels diaris electrònics més sensacionalistes d’aquest país, com és e-notícies, encapçalava la seva web amb una imatge de Josep Anglada, líder de la formació xenòfoba i racista Plataforma per Catalunya. S’explicava que Anglada havia interposat una denuncia contra la CUP per una suposada agressió.

Tot i que aquesta persona no es mereix ni el més mínim interès intel·lectual de ningú;  per racista, xenòfob, violent,  intolerant i antidemocràtic, a condició d’aquesta noticia vaig decidir informar-me una mica més sobre aquest individu, la seva vida i la seva plataforma. Un ex franquista declarat, que fa 20 anys, era íntim amic de Blas Piñar, i màxim dirigent de Fuerza Nueva a Catalunya, així com també organitzava viatges al Valle de los Caídos.  Al 1989 es va presentar a les eleccions amb el Frente Nacional. Partidari de la pena de mort per a immigrants i terroristes. En un reportatge amb càmera oculta del Canal 9, aquest home declarava portar Franco, l’àliga i la Bandera al cor.

Més enllà de les meves paraules, us recomano que feu una ullada al fragment del documental del Canal 9, que si a algun jutge li interessés, seria constitutiu de delicte (igual que fan amb Batasuna)

Jo suggeriria al ministre de l’interior espanyol que deixés en pau als qui realment volen acabar amb la violència a Euskal Herria i investiguessin les activitats més que sospitoses d’aquest element procedent de l’Espanya més casposa que ha existit mai.

La justícia en aquest país és per a bojos! Millet en llibertat, Anglada fent apologia de la xenofòbia i el racisme i Otegui a la presó…

Jordi Crisol

Badalona, Països Catalans

Filed under: Política, batasuna, esquerra abertzale, llei de partits , batasuna, CUP, estat espanyol, psoe, PxC, Rubalcaba

Error estratègic molt greu d’Esquerra

Una setmana després del primer referèndum per la independència de Catalunya al poble d’Arenys de Munt hem vist les reaccions polítiques que aquest fet ha suscitat. Estava interessat i preocupat per la reacció d’Esquerra Republicana. Una setmana després podem començar a veure clarament quina és la reacció. Malauradament Puigcercós i la seva “trup” han optat per fer-se seu el projecte i intentar aclaparar tots els mitjans cap a casa seva. Un error estratègic molt greu que sinó es corregeix pot arribar a deixar en un carrer sense sortida tota la feina feta per la societat civil d’Arenys per aconseguir el celebrar el referèndum.

Aquest cap de setmana s’ha celebrar la trobada d’11 alcaldes d’Esquerra per definir un full de ruta que porti a la celebració d’11 referèndums més. Primer error, i el més greu de tots, no comptar amb els altres, sabent que hi ha una seixantena o un centenar més de municipis interessats en realitzar una consulta de característiques semblants. D’això senyors/es d’Esquerra se’n diu ser egocèntrics. Segon error, confondre el full de ruta per aconseguir la independència. Crec que una de les coses que ha quedat més clara després del plebiscit d’Independència a la vila d’Arenys és que la iniciativa del projecte ha de ser social, no política. Coincideixo plenament amb les declaracions de Josep Manel Jiménez, portaveu de la Comissió Organitzadora del Referèndum i Regidor de la CUP d’Arenys de Munt al dir que : Els d’ERC són uns aprofitats, uns paràsits que s’ho volen fer seu. Però ningú sap la feina que s’ha fet els últims dos anys per preparar l’estratègia.

I tercer error i no el menys greu tampoc,  sobredimensionar amb declaracions apocalíptiques sobre la fi de la indissoluble nació Espanyola i seguir dins d’un govern amb el Partit Socialista i  anar a les Corts Generals Espanyoles a jugar les mateixes cartes que fins ara.

L’empatia doncs,  no és un valor que abundi dins les files d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Els hi cal aprendre molt sobre d’altres maneres de fer i desfer sense organitzar  grans parlaments  amb pocs plantejaments . L’èxit final d’aquest camí que ha obert la vila d’Arenys de Munt passa per saber esperonar el pensament crític de la societat catalana i que s’autoorganitzi com ha fet la d’Arenys de munt. Els partits polítics han d’acompanyar aquest procés, no capitalitzar-lo (d’això  últim a Ca n’Esquerra en saben un munt).

Cal que els dirigents d’Esquerra redrecin les seves posicions i donin suport a les diferents organitzacions i entitats per afrontar el proper 13 de desembre el major nombre de referèndums possibles amb la major normalitat i força possible.

Sóc conscient que és el moment de sumar , i no crear esquerdes en el si de d’independentisme. Però cal saber fer autocrítica per sumar a més força.

Filed under: Política, arenys de munt, independència, referendum , arenys de munt, catalunya, CUP, ERC, independència, Llibertat, Països Catalans, Política, referèndum d'autodeterminació, revolució, territori

El lamento del perezoso, Savage

La vida d’Andrew White s’ensorra: la revista literària que dirigeix està a un pas de la fallida, l’edifici que té cau a trossos i la seva dona l’ha deixat. No obstant això, Andrew no abandona. És una màquina de crear projectes, il·lusions i desitjos vans.

I escriu sense parar: esbossos de novel·la, cartes de rebuig a aspirants, a escriptors i delirants invitacions a antics companys amb més èxit que ell, llistes de la compra, cartells per als seus veïns incívics…

El Lamento del perezoso es compon dels textos que Andrew escriu durant quatre intensos mesos. D’ells emergeix el retrat d’un entranyable visionari, un veritable Don Quixot dels nostres dies entestat a ser feliç i en defensar ploma en mà la seva visió del món. Amb aquest tragicòmic relat, Sam Savage celebra el poder de l’escriptura per vèncer la solitud.

La primera novel·la de Savage, Firmin, es va convertir en un best seller internacional, un símbol de l’amor per la lectura a tot el món. Amb El Lamento del perezoso, Savage es confirma com un dels autors més carismàtics de l’actualitat.

Filed under: lectures recomanades, novel·la , escriptor, lectura, novel·la

Homenatge a Arenys de Munt

Filed under: Genereal, Política, territori , catalunya, Llibertat, Països Catalans, Política